divendres 03 des. 2021
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
  • default style
  • red style
  • blue style
  • orange style
  • green style

La nostra  voluntat és d'expressar sensibilitats diferents del món nord-català.
Cada un dels autors expressa la seua reflexió. Unes opinions que no impliquen a cap dels altres col.laboradors.

 

Quants sem

Tenim 27 visitants en línia
Penseu a Dubrovnik ! PDF Imprimeix Correu electrònic
dilluns, 22 de novembre de 2010 19:55

 l'antiga Ragusa, perla de l'Adriàtic, va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1979. Això no va impedir que els anys 1991 i 1992, la marina sèrbia la bombardegés i la deixès feta a miques.

Ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, és un reconeixement internacional important, però no assegura res, i encara menys quan s'és patrimoni immaterial. Felicitem-nos per la declaració, utilitzem-la, però sobretot pensem que les nostres tradicions, sem nosaltres que les hem de protegir i desenvolupar. Penseu que els enemics de les mateixes no tenen els canons dels vaixells serbis, però poden fer tant de mal com ells.

 
Els Castells Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat! PDF Imprimeix Correu electrònic
dimarts, 16 de novembre de 2010 17:19

És una gran notícia. Amb aquest títol la UNESCO reconeix la singularitat d'una tradició catalana, d'una manera de fer, d'una manera de ser. No m'allargaré pas sus del perquè, ni el com, ni el futur dels castells.

Sense estat propi, els catalans tenim una projecció al món limitada. Els estats "ho poden tot", tenen aquesta possibilitat de parlar de tu a tu amb altres estats i ser generalment escoltats. Nosaltres catalans, sem tractats com a regió i a vegades pitjor com a província. Amb aquest reconeixement tindrem per uns instants, per uns dies una visibilitat, gaudirem d'un cop de projector.

 
França, Catalans, estrangers i llengua catalana PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 12 de novembre de 2010 19:07

A Catalunya nord, com segurament a molts altres països del món, hi ha qui considera que tots els mals vénen sempre dels estrangers.
Al fòrum de Vilaweb Catalunya nord un tal Joan Pere es queixava de no poder parlar més català ja que segons ell, a Sant Genís de Fontanes no hi hauria més catalans, els estrangers haurien comprat totes les finques, s'haurien apoderat del vilatge i no s'interessarien a la identitat local. Aquests discursos passen molt bé, ens treuen tota culpabilitat, treuen culpabilitat a qui és realment responsable, però aquest discurs no s'aguanta.

 
El CSA francès talla les ràdios sud-catalanes PDF Imprimeix Correu electrònic
dilluns, 15 de novembre de 2010 21:10

El mes de setembre va ser marcat a Catalunya-Nord per la desaparició de unes quantes ràdios sud-catalanes que des de fa una desena d’anys emetien en tota normalitat a les terres nord-catalanes. Entre elles, vull destacar dues ràdios ben conegudes per la joventut del Rosselló : Flaix Bac i Flaix Fm.

Els nostres joves, que ja tenen el costum d’anar de festes a les terres de l’Empordà i les discoteques gironines, podien escoltar la música de les seues nits de festes amb aquestes dues ràdios. Ben segur, aquestes ràdios, com la TV, van ser uns bons mitjans per sensibilitzar les orelles d’aquests joves a la llengua catalana, però també s’ha de destacar la gran qualitat de les emissions proposades i el fet que milers i milers d’oients nord-catalans les podien escoltar fins fa poc…

És el Comitè Superior de l’Audiovisual francès que va exigir a l’Estat espanyol el tancament de la difusió d’aquestes dues ràdios al territori francès (i doncs a les terres nord-catalanes, de moment sota administració francesa). Les raons ? Unes petites interferències a les emissores « Radio Nostalgie » i « Radio Catalogne Nord » en uns quants poblets de Catalunya-Nord !

 
Reivindicar-se obertament PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 10 de novembre de 2010 17:02

Molts de nosaltres hem estat sorpresos per trobar, en el nostre camp una oposició al fet de participar a les manifestacions contra la reforma de les «retretes», com si un problema social com aquest no tingués cabuda en les reivindicacions dels catalans. Els uns argumentaven que era un problema «francès», mentre que d'altres asseguraven que seríem mal rebuts en el context de la mobilització sindical.

Massa sovint fem una separació entre reivindicacions «catalanes» i d'altres que alguns diuen que no ho són, sigui en el món sindical, en el dels estudiants, en el de l'ecologia... En el fons es tracta d'una constatació de feblesa, tenim por de les nostres pròpies reivindicacions i d'allò que en puguin dir «els altres», ens és més fàcil convèncer els convençuts,

 
<< Inici < Anterior 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Següent > Final >>

Pàgina 30 de 33

Registrats