Una de les crítiques que més sentim els qui defensem la llengua i la cultura catalanes i que defensem en definitiva el país, és que sem “tancats”. Això fa mal especialment quan ve de gent que ens és molt pròxima. Analitzem-ho però, seriosament. Generalment la gent que té aquesta teoria és gent que de fet se sent aïllada, que no està segura del seu posicionament. Darrerament he constatat, en reunions de defensa de la Cellera a Bao, que la mateixa persona que deia en una reunió que calia obrir-se (a qui, a què?) -en català-, a la següent reunió “més ampla” (però amb menys participació, aneu a entendre la contradicció) s'expressava en francès. De fet estem davant del complexe típic d'auto-odi.

Des de la Plataforma veiem amb il·lusió que les coses semblen voler millorar a Catalunya Nord amb el tema de la catalanitat.

 Després de l'article publicat el 28 de juny passat portant per títol « Què farà l’eurodiputada nord-catalana Marie-Thérèse Sanchez-Schmid ? », sense saber-ho, hem impulsat una campanya que empenyia els politics i institucions de Catalunya Nord a posicionar-se en l'assumpte de l'oficialitat del català a la Unió Europea. La cosa havia començat amb la iniciativa dels eurodiputats sud-catalans, Junqueras (ERC), Tremosa (CiU), Badia (PSC) i Romeva (ICV) i va ser marcada per la publicació d’un manifest per reclamar l'oficialitat del català aprofitant la futura entrada de Croàcia a la Unió. L'objectiu era que hi hagi coincidència entre la incorporació del croat com a llengua oficial europea i el reconeixement de la oficialitat  del català a la Unió.