Divendres 18 de març vaig anar al Casal de Perpinyà per a escoltar la conferència del Llorenç Planes sobre l'història del catalanisme polític a Catalunya Nord.
No en faré pas un resum per dues raons. La primera és que vaig arribar tard i que em faltaria la primera part, la segona és que no he agafat cap nota, per tant esperi que la podrem trobar aviat per escrit.

Sóc d’origen valencià, ja ho he dit i, de petit, els meus pares em portaven cada any a passar les vacances d’estiu a la terra dels meus avantpassats. Visitàvem sovint la meva família d’allà a Sollana i Alginet (dos pobles de l’Horta, al sud de València). Un dia,  la meva tia de Sollana em va ensenyar les muntanyes que hi ha a l’oest de la plana costanera i em va dir : « Veus, allà dalt, la gent ja no sap parlar valencià ». Em va sobtar molt això : la banda costanera de parla valenciana només feia una 30 quilòmetres d’amplària i, des d’allà on m’estava, es podia veure el límit dels Països Catalans.

Podem dir que aquí a Catalunya-Nord passa el mateix : si a la plana costanera del Rosselló ens girem cap al nord, podem albirar el límit dels Països Catalans que són les Corberes. « Allà, la gent ja no sap parlar català ».