* en cors : "Sóc català i n'estic orgullós"

     Amb un grup d'amics durant el passat cap de setmana, vam visitar el Temple Expiatori de la Sagrada Família. Feia temps que no l'havia recorregut i l'útima vegada que ho havia fet, l'interior encara estava en obres. Ara, les bastides s'han retirat de la nau, de l'absis, dels transseptes i, s'hi pot caminar en tota llibertat.

Sóc un nouvingut a Catalunya-Nord, només fa quatre anys que visc en aquestes terres catalanes septentrionals.
De pares valencians, vaig néixer a Nimes en zona de parla occitana (dialecte provençal). Vaig tenir la sort de poder sentir parlar català-valencià a la meva família i també vaig poder estudiar occità i castellà a l’escola.

Doncs, amb tot aquest bagatge catalano-castellano-occità quan vaig venir a instal·lar-me a la plana rossellonesa em vaig trobar una mica desconcertat en oir el dialecte català parlat aquí. A les meves orelles, semblava com si fos un occità exòtic meridional però no tan estrany com pot aparèixer el dialecte gascó (aquest dialecte oest-occità influenciat pel basc, sí que és exòtic! ). Sonava com un occità que haguera estat pronunciat per un nadiu de la península ibèrica.  A més, cada cop que intentava imitar la parla rossellonesa, em feia un embolic i acabava posant-me a parlar en provençal.