L’11 de març passat, un periodista del diari l’Independent va entrevistar la Marina Le Pen. En aquella entrevista, s'hi va evocar la qüestió del catalanisme. Aquí sota, podeu llegir com va reaccionar la nova presidenta de l’FN :

L'entrevistador :  En part, vostè viu aquí en un departament (província) que té una forta identitat catalana.  ¿Què pensa dels autonomistes?

La Marina Le Pen : Evidentment estic completament en contra de llurs idees. Sóc una defensora aferrissada de la " Nació ".  A més, els qui reclamen l’autonomia són d’altra banda sovint europeistes. Es tracta d’idees que són males idees i que combato.  

Crec que la senyora Le Pen va caracteritzar els catalanistes de manera molt encertada. Els va titllar d’europeistes i és clar que ho són.

Per a ella « ser europeista » és gairebé un insult. Efectivament amb el seu partit, predica un replegament identitari sobre la nació França, una nació artificiosa construïda violentment a còpia de repressió ètnica i de negació del dret a la diferència. Preconitza un replegament identitari, una mena d’autarquia franco-francesa on el rebuig de tot el que no sigui francès esdevé la regla : la Unió Europea, els immigrats, les cultures minoritàries ...

En comparació, és evident que el projecte catalanista va cap a una altra direcció :

- existir com a nació real (la gent de parla i cultura catalana) i no construïda artificialment ajuntant pobles i ètnies a desgrat seu,

- integrar els immigrats oferint-los cursos de català i considerant que és català tothom que parli català i vulgui fer part de la nació catalana,

- reconèixer les minories històriques com s’està fent amb la Vall d’Aran i la seva cultura occitana.

La Marina només proposa mirar-se el melic i vol retre un culte a la " Francitud " ; aquí rau la gran diferència entre el sobiranisme català, que propugna una Catalunya reconeguda, integradora de les seves minories, integrada a Europa i oberta al món, i el sobiranisme del Front National que aspira a una autarquia franco-francesa que prescindiria de tot el que és diferent .

Personalment, trobo que un projecte és més engrescador que l’altre però haig de reconèixer que visc a una societat on molta gent pensa el revés; els vots de la primera volta de les eleccions cantonals ho estan mostrant.