dissabte 23 set. 2017
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
  • default style
  • red style
  • blue style
  • orange style
  • green style

La nostra  voluntat és d'expressar sensibilitats diferents del món nord-català.
Cada un dels autors expressa la seua reflexió. Unes opinions que no impliquen a cap dels altres col.laboradors.

 

Quants sem

Tenim 32 visitants en línia
Més que un partit ... PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 22 d'abril de 2011 12:56


Quatre clàssics en 3 setmanes per als dos clubs més exitosos del campionat espanyol de Futbol : el Futbol Club Barcelona i el Real Madrid. Dos partits ja han estat jugats. Ara queden les semifinals de la Lliga de Campions.
 
Cal tenir en compte que un encontre Real Madrid FC - FC Barcelona és sempre un partit de futbol que encén el món. Però també i sobretot que és una rivalitat dins la història espanyola contemporània.

Dues visions diferents

Històricament, el Real Madrid va ser el club d'en Franco i el FC Barcelona, el de la resistència.
Quan les tropes del Franco van arribar a Barcelona al 1936, volien destruir quatre objectius: la Generalitat, els sindicats, la Federació Anarquista i el club de futbol de Barcelona...
Sota el franquisme, el Barça va ser discriminat diverses vegades de cara al Real de Madrid. Simbolitzava el regionalisme autonomista català contra la capital, una capital estatal que representava un poder central repressiu i l'extrema dreta.

A Madrid, Barcelona li va fer la cara moltes vegades amb una població autosostenible, anarquista, sindicalista i d’oposició.

2011 :  Més esport menys política


Avui, hem d'admetre que aquesta connotació s'inscriu més en la historia que en la realitat. Els catalans ja no són reprimits pel franquisme. En l’època del dictador, va ser al Camp Nou que es podia parlar català i xiular, mentre que pels carrers era una cosa impossible.
Avui, les coses són diferents, Espanya és una democràcia forta i el govern és d'esquerra. A més, es diu també que el Zapatero seria "culer" (seguidor del Barça) i no del Real.
Ara ja no existeix tant aquesta oposició, la diferència només queda marcada en l'aspecte una mica cridaner, dels "galàctics" del Madrid, en comparació amb l'imatge d'ordre i organització que ofereix el Barça.
La rivalitat de la província de cara a la capital no té el mateix significat que a França, això no obstant, també hi ha una temptació de lluitar. La província vol afirmar-se.
Però ell Real i el Barça tenen un punt en comú : Es tracta de dos clubs que pertanyen als seus Socis.
Per exemple, quan hi ha un partit entre Barcelona i Chelsea, realment hi ha una diferència entre un club que pertany als seus aficionats i el club d'Abramóvitx (un club posseït per un multimilionari).
Doncs no hi ha aquesta diferència entre el Real i el Barça, tanmateix perdura encara la idea que el Real Madrid és el club d'unes elits i el FC Barcelona el de la classe popular.
 

Un derbi que encén el món

Els encontres Reial Madrid – FC Barcelona (anomenats Clàssics o derbis espanyols), sempre tenen un ressò mundial. Ho veiem quan mirem les composicions internacionals dels dos equips, composicions tan cosmopolites com les de tots els clubs importants d’Europa.

Peró el Barça té una característica afegida : la presència a l'equip de jugadors catalans i de jugadors formats al club català és excepcionalment alta i probablement superior a la d'altres grans equips. A més, els partits Barça - Real que se segueixen i se superposen en el campionat, la Copa del Rei i la Lliga dels Campions, ara atreuen centenars de milions d'espectadors. És també el cas si s'enfronten només a la lliga.

Amb uns ingressos cada vegada més importants gràcies al poder atractiu dels seus partits, tan el Madrid com el Barcelona tenen una posició financera molt predominant en detriment del València, del Sevilla o de La Corunya. Amb aquesta concentració de recursos, el risc és tenir a Espanya un duel limitat al Barça - Reial i la resta esdevindria una mena de segona divisió.
Amb el temps, s’aparten dels seus opositors i desapareixen els eventuals outsiders. Al darrere del Real i del Barça gairebé hi ha un desert.
Aquesta situació es farà encara més manifesta amb els duels "fratricides" des les semifinals de la Lliga dels Campions que tindran lloc les pròximes setmanes.
 
GiL
 

Comentaris  

 
0 #3 Gil 23-04-2011 21:41
Per finalitzar la meva demostració i gracies a un amic que em va ensenyar: a l'inici del mes d'agost de 1936 el president del Barça Josep Sunyol va ser detingut i afusellat a Madrid pel Franco.
Tot el que vull dir és que en aquests moments la connotació política dels partits de futbol entre el Reial i el Barça van tenir un altre sentit molt més polític que ara...

Amicalment
Citar
 
 
0 #2 Gil 22-04-2011 17:59
Tens raó sobre un punt : una idea de país deu representar el Barça.
Però avui, aquesta idea és molt més difusa que sota el franquisme.
Als meus ulls per dues raons:
En l'època de Franco, l'enemic era conegut, clarament identificat. De més el futbol no era tant mediatitzat.
Avui el futbol és mediatitzat a ultrança, les apostes
econòmiques són immenses. Avui parlem de centenars de milions d'espectadors...
Llavors sí en els anys 40 aquests partits reflectien més un combat polític.
Avui aquest combat polític és més al carrer que al Camp Nou...

Amicalment
Citar
 
 
+1 #1 català del nord 22-04-2011 17:12
No em sembla pas una visió massa catalanista del fet real. No hi entenc en futbol, però si el Barça és més que un club, si un Barça Madrid deslliga tanta passió en un país on un President del Barça accedeix a ser diputat sense altre programa que la independència de Catalunya... algunes connotacions polítiques hi deuen haver...
Quan el nou President del Barça se fa criticar per parlar castellà... una idea de país deu representar el Barça.
Citar
 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Registrats