| Més que un partit ... |
 |
 |
 |
| divendres, 22 d'abril de 2011 12:56 |
|
Dues visions diferentsHistòricament, el Real Madrid va ser el club d'en Franco i el FC Barcelona, el de la resistència. A Madrid, Barcelona li va fer la cara moltes vegades amb una població autosostenible, anarquista, sindicalista i d’oposició. 2011 : Més esport menys políticaAvui, hem d'admetre que aquesta connotació s'inscriu més en la historia que en la realitat. Els catalans ja no són reprimits pel franquisme. En l’època del dictador, va ser al Camp Nou que es podia parlar català i xiular, mentre que pels carrers era una cosa impossible. Avui, les coses són diferents, Espanya és una democràcia forta i el govern és d'esquerra. A més, es diu també que el Zapatero seria "culer" (seguidor del Barça) i no del Real. Ara ja no existeix tant aquesta oposició, la diferència només queda marcada en l'aspecte una mica cridaner, dels "galàctics" del Madrid, en comparació amb l'imatge d'ordre i organització que ofereix el Barça. La rivalitat de la província de cara a la capital no té el mateix significat que a França, això no obstant, també hi ha una temptació de lluitar. La província vol afirmar-se. Però ell Real i el Barça tenen un punt en comú : Es tracta de dos clubs que pertanyen als seus Socis. Per exemple, quan hi ha un partit entre Barcelona i Chelsea, realment hi ha una diferència entre un club que pertany als seus aficionats i el club d'Abramóvitx (un club posseït per un multimilionari).
Doncs no hi ha aquesta diferència entre el Real i el Barça, tanmateix perdura encara la idea que el Real Madrid és el club d'unes elits i el FC Barcelona el de la classe popular.
Un derbi que encén el mónEls encontres Reial Madrid – FC Barcelona (anomenats Clàssics o derbis espanyols), sempre tenen un ressò mundial. Ho veiem quan mirem les composicions internacionals dels dos equips, composicions tan cosmopolites com les de tots els clubs importants d’Europa. Peró el Barça té una característica afegida : la presència a l'equip de jugadors catalans i de jugadors formats al club català és excepcionalment alta i probablement superior a la d'altres grans equips. A més, els partits Barça - Real que se segueixen i se superposen en el campionat, la Copa del Rei i la Lliga dels Campions, ara atreuen centenars de milions d'espectadors. És també el cas si s'enfronten només a la lliga.
Amb uns ingressos cada vegada més importants gràcies al poder atractiu dels seus partits, tan el Madrid com el Barcelona tenen una posició financera molt predominant en detriment del València, del Sevilla o de La Corunya. Amb aquesta concentració de recursos, el risc és tenir a Espanya un duel limitat al Barça - Reial i la resta esdevindria una mena de segona divisió. Amb el temps, s’aparten dels seus opositors i desapareixen els eventuals outsiders. Al darrere del Real i del Barça gairebé hi ha un desert. Aquesta situació es farà encara més manifesta amb els duels "fratricides" des les semifinals de la Lliga dels Campions que tindran lloc les pròximes setmanes. GiL |
Quatre clàssics en 3 setmanes per als dos clubs més exitosos del campionat espanyol de Futbol : el Futbol Club Barcelona i el Real Madrid. Dos partits ja han estat jugats. Ara queden les semifinals de la Lliga de Campions.
Comentaris
Tot el que vull dir és que en aquests moments la connotació política dels partits de futbol entre el Reial i el Barça van tenir un altre sentit molt més polític que ara...
Amicalment
Però avui, aquesta idea és molt més difusa que sota el franquisme.
Als meus ulls per dues raons:
En l'època de Franco, l'enemic era conegut, clarament identificat. De més el futbol no era tant mediatitzat.
Avui el futbol és mediatitzat a ultrança, les apostes
econòmiques són immenses. Avui parlem de centenars de milions d'espectadors...
Llavors sí en els anys 40 aquests partits reflectien més un combat polític.
Avui aquest combat polític és més al carrer que al Camp Nou...
Amicalment
Quan el nou President del Barça se fa criticar per parlar castellà... una idea de país deu representar el Barça.
Suscripció de noticies RSS pels comentaris d'aquesta entrada.