diumenge 05 jul. 2020
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
  • default style
  • red style
  • blue style
  • orange style
  • green style

La nostra  voluntat és d'expressar sensibilitats diferents del món nord-català.
Cada un dels autors expressa la seua reflexió. Unes opinions que no impliquen a cap dels altres col.laboradors.

 

Quants sem

Tenim 4 visitants en línia
Catalanitat oberta PDF Imprimeix Correu electrònic
diumenge, 22 de maig de 2011 20:38

 L'Express de l'11 de maig presenta aspectes de Catalunya Nord i dels nord-catalans.

Una presentació històrica de l'annexió dels antics Comtats al Reialme de França, i una pinzellada de la situació actual.

La periodista Amandine Hirou ha entrevistat personalitats nord-catalanes d'àmbits diferents.
Un dossier sorprenent per un setmanal estatal, s'hi parla d'història, no de la història oficial francesa, però sí de la Història presentada pel Ramon Sala amb claus catalanes, s'hi parla també de llengua amb la prohibició i una renaixença, i s'hi aborda també el caire econòmic.

Segons el que podem llegir, la periodista hauria trapat només una veu dissonant, la de l'Alain Ayats.
Una vegada més l'historiador al servei del poder interpreta a la seua manera la catalanitat.

Sembla que el senyor Ayats nos vulgui fer viure dins una reserva amb tradicions "catalanes" que no podrien evolucionar.

Retreu al món cultural de conrear el camp de les Havaneres i dels Castells.
Ni els cantaires d'havaneres, ni els castellers no hem volgut pas fer creure mai que aquestes tradicions eren nord-catalanes, només diem que són catalanes, i ho són com altres tradicions que vivim.

No sóc cap historiador, mes conec una mica la història d'aquestes construccions humanes que avui anomenem castells. No provenen com ho declara l'Ayats del Vallès a l'oest de Barcelona, mes com tothom ho sap de l'Alt Camp, més concretament de Valls, mes belleu s'arrelen al País valencià ja que al segle XIX s'anomenaven Balls de Valencians. Han passat moltes dècades abans que sortin del bressol. A l'inici del segle XX fan aparicions a Barcelona, s'hi instal·len fermament a final dels anys 1960, mes és a partir del 1992 i dels JO de Barcelona que se donen a conèixer i s'estenen a bona part del territori nacional.
A Catalunya-Nord els Castellers de Vilafranca ja ens havien visitat, els anys 1970 havien aixecat torres a Vilafranca del Conflent, altres colles han vingut a actuar a altres viles o vilatges, però és a partir del 1997 amb la creació de la primera colla nord-catalana, Els Castellers del Riberal, que el fet casteller sedueix els habitants de les comarques del nord. Avui amb dues colles podem comptar més de 40 a 50 actuacions per any.

Sí senyor Ayats, la tradició castellera és una tradició catalana que s'ha estès a la quasi totalitat de les comarques del Principat i a Mallorca. És que els catalans sem així, sem capaços de descobrir, d'adoptar i de catalanitzar tradicions, i al final són nostres i en sem orgullosos.

Mireu, fa 100 anys vam descobrir que podíem jugar amb una pilota ovalada, avui la USAP és un símbol de catalanitat.
Un dia, del sud vam descobrir la sardana, la dansa Nacional catalana amb la qual un munt de nord-catalans s'identifiquen.
Fa només 50 anys vam inventar la Flama del Canigó, aquesta Flama símbol de la unitat d'un poble.

El segle XIX i fins entrant el segle XX ,el Ball de Serrallonga era practicat a la Plana del Rosselló, un ball que trapem també al Penedès o al Camp de Tarragona. Els elements que han donat avui els correfocs i els balls de bestiari festius eren presents a seguicis religiosos de Perpinyà abans del Tractat dels Pirineus...

Sem uns quants catalans a voler trencar les fronteres que una gent nos va imposar, nos volem obrir al món com a catalans.

Hervé Pi

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Registrats