| Usar la llengua catalana en normalitat a cada vegada que és possible |
 |
 |
 |
| dilluns, 1 d'agost de 2011 07:57 |
i és molt sovint possible.
Molt sovint hi ha gent que ens explica que a Catalunya Nord no podríem parlar català, que la gent no ens entendria, seria de mala educació i fins i tot contraproduent per a les reivindicacions i la defensa de la llengua pròpia. El passat dimecres 27 de juliol vam comprovar que no era cert. A la reunió del Consell General vam ser rebuts per la Presidenta, és originària de Bretanya va arribar a Catalunya Nord fa només 5 o 6 anys. Era present també el Director de Gabinet Guy Canceil, una persona originària d' Occitània. Si això va sorprendre uns minuts el director de Gabinet, la Presidenta ella no va semblar a cap moment molesta i una vegada el gel trencat vam poder explicar, opinar, demanar, i queixar-nos de la falta de política lingüística de la màxima institució nord-catalana. La reunió va durar 45 minuts, si la Presidenta i el director de gabinet van expressar-se en francès, nosaltres vam poder parlar lliurament en català. No dubti que la Presidenta del Consell General sigui una persona intel·ligent, però més que res m'ha semblat una persona oberta i disposada a escoltar, dos criteris necessaris per a poder comprendre, dos criteris que cal afegir al punt essencial, el de la voluntat dels catalanoparlants de fer viure la llengua pròpia. Encara no podem saber quines seran les conseqüències d'aquesta reunió, però sabem que els "nous catalans" com els anomenen el Consell General poden també entendre la llengua pròpia. Se diu que una llengua se perd quan els qui la saben no la parlen. |
La setmana passada una delegació de quatre persones va ser rebuda a la seu del Consell General per la Presidenta : l'Hermeline Malesherbe.
Comentaris
Ara, amb aquesta reflexió només volia fer palès que quan no utilitzem pas la llengua catalana, és que no la volem fer servir.
Només destaco una cosa : fins ara, era el conseller delegat a la cultura que venia a les cites, aquesta vegada va ser la presidenta i el seu primer col.laborador.
Veig un senyal d'esperança però malauradament conèixem el jacobinisme de l'administració (el CG) i temo que tot i la voluntat (molt fluixa) d'uns elegits, la realitat sigui, una vegada més, decebudora...
Com sempre hem de quedar vigilents i de pressionar sempre per avançar.
Tot primer demani el per què i segons la resposta puc aixecar-me i marxar o passar al francès.
Suscripció de noticies RSS pels comentaris d'aquesta entrada.