dimarts 26 set. 2017
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
  • default style
  • red style
  • blue style
  • orange style
  • green style

La nostra  voluntat és d'expressar sensibilitats diferents del món nord-català.
Cada un dels autors expressa la seua reflexió. Unes opinions que no impliquen a cap dels altres col.laboradors.

 

Quants sem

Tenim 7 visitants en línia
Situació de l'ensenyament del català a la UPVD PDF Imprimeix Correu electrònic
dijous, 29 de setembre de 2011 10:24

Recordem el que ja s'havia escrit:

El departament d'Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD), que des de fa anys oferia una llicència completa, acaba de remodelar la seva formació aprofitant el pla quadriennal. Per tal de poder mantenir l’estructura d’institut derogatori, la direcció de l’IFCT (Institut Franco-Català Transfronterer) ha apostat per fusionar amb FSTHI, és a dir la Facultat de Sport Tourisme Hôtellerie Internationale. L’IFCT i FSTHI van ser creats fa una dècada gràcies a l’aleshores president sortint de la universitat, que va passar a dirigir FSTHI fins al present i que, des de primers d’aquest any, és també el nou director provisional de l’IFCT.

 El motiu d’aquesta fusió seria que els Estudis Catalans passarien per una situació d’extrema gravetat, per manca d’efectius, cost massa elevat i per tant “poc rendible”. Per consequència, només es podria salvar amb el turisme i les relacions transfrontereres. D’altra banda FSTHI també estaria amenaçada. A finals del curs passat, es va fer oficial la decisió de l’equip rector de la UPVD, i així es va presentar al Consell d’Administració de l’IFCT, de fusionar aquest institut amb la Facultat de Turisme per crear una nova entitat, l’ICETT (Institut Català d’Estudis Transfronterers i Turístics), decisió que va ser aprovada per majoria.

I ara què hi ha de nou:

En aquell moment ens vam preguntar perquè no es contemplaven altres possibilitats més senzilles i lògiques, com la integració dels Estudis Catalans com a un departament més a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes i els estudis de turisme a l’I.A.E, Institut d’Administration des Entreprises. La resposta va ser aleshores que una integració a la Facultat de Lletres significaria el domini sobre els Estudis Catalans que quedarien engolits pels departaments més forts, com el de Francès, Anglès o Espanyol, fins a desaparèixer. Aleshores es va assegurar pel públic i pel privat, des de la universitat, a les associacions i a la premsa, que no només els Estudis Catalans en català estarien garantits, sinó que la catalanitat havia de jugar un paper capital a la universitat i que els dos recorreguts: Estudis Catalans i Turisme estarien perfectament “identificats” i separats, fins i tot en el darrer recorregut es privilegiaria la iniciació al català.

Obrim els ulls

A la reentrada, però, malauradament la realitat ha donat la raó als més pessimistes: el recorregut Català de la nova Llicenciatura Estudis Transfronterers i Catalans (ETC), presenta un programa amb 94 hores menys de llengua i literatura (24h menys de llengua i 70h menys de literatura catalanes) i en canvi 92h de Turisme, obligatòries i en francès, i 60h d’Estudis Europeus, que si abans eren optatives o específiques per als estudiants del recorregut “Espai Català”, ara passen a ser obligatòries i més de la meitat de les hores, si no totes, en francès. Tot plegat resulta desconcertant, sobretot si tenim en compte que en el darrer dictamen fet per l’Agence d’Evaluation de la Recherche et de l’Enseignement Supérieur (AERES) es va insistir sobre la necessitat de reforçar els ensenyaments de llengua per poder millorar el nivell de formació i reeixida. Recomanació que el març d’enguany la DGESIP (Direction Générale pour l’Enseignement Supérieur et l’Insertion Professionnelle) repetia de cara a la renovació del contracte quadriennal 2011-2014.

En conclusió

Es comença a albirar una resposta clara a les preguntes que aleshores la societat catalana de Catalunya Nord es plantejava: la normalitat lingüística es trenca i no per cap dictamen ministerial, la “catalanitat” referent passa a ser una identitat turística, folkloritzada i regional, sigui per al Nord o per al Sud, la realitat dels aspectes lingüístics-culturals passen de la substitució del català pel francès, castellà i anglès, els contactes econòmics i geopolítics de les “relacions transfrontereres” es vehiculen per l’eix “franco-espanyol”, l’equilibri institucional intern del futur ICETT bascula cap una ineluctable annexió dels Estudis Catalans als Estudis Turístics.

Cristina Badosa

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Registrats