 També hauriï pogut titular : "la llengua catalana per damunt de tot, mais le français avant tout"
Dimecres passat, vaig anar a veure la "Cantate de l'Archipel", l'espectacle d'inauguració del nou teatre transfronterer. Havia llegit el post de l'amic Aleix , post que me condicionava, fins i tot m'havia plantejat la possibilitat de quedar a casa per a no perdre-hi temps, tot i que voliï comprovar si per una vegada teniï gusts en comú amb un ministre francès.
No m'allargaré sus de la qualitat de l'espectacle. L'hora i mitja de l'espectacle no em va pas semblar llarga, fins i tot hi sun trapat plaer, m'hi vaig recrear, m'ho vaig passar bé, en resum l'espectacle me va agradar, però no sóc cap crític artístic, no tinc cap competències sus del tema, la meua cultura és segurament provinciana i l'espectacle d'en Tosi me pot agradar, sense que correspongui al gust universal del ministre francès.
El que m'ha fet més reaccionar és l'absència de la llengua catalana.
El Domènec Reixach va fer la presentació de l'obra explicant-nos que era a la imatge de la programació de la temporada, i és veritat, del punt de vista de la presència de la llengua catalana l'obra va ser fidel a la programació, és a dir la llengua hi era (gairebé) inexistent.
Vam sentir a parlar dues persones, Domènec Reixach i Sergi López, els dos en francès amb un fort accent català, però de català només vam tenir dret a l'accent.
No sé si és el fet del nou Senador, inventor de "L'accent catalan de le République française ", però podem deixar de somiar : el "Théâtre de l'Archipel" no serà aquest lloc que ajudi a la normalització de l'ús de la llengua pròpia.
Si hagués triat el segon títol, "la llengua catalana per damunt de tot, mais en français avant tout" hauria estat també per a parafrasar el senador Bourquin, parafrase perfectament il·lustrada al "Théâtre de l'Archipel" amb la transcripció dels texts en llengua catalana molt per damunt de tot, tan alta la llengua catalana que en dificulta molt la lectura per la gent de les primeres files. I per tant la major part de la gent de les primeres files no van veure la transcripció en català.
Perpinyà la catalana... no perdoneu la catalana més que MAI ha perdut una nova oportunitat d'evidenciar la voluntat de fer viure la llengua catalana en tota normalitat, però existeix realment aquesta voluntat?
Hervé Pi |
Comentaris
una llengua neix, creix, s'imposa -o l'imposen-, llavors és parlada i escrita.
Quan se li treu la part parlada i que només se li dóna espai a l'escrit és que la cosa va malament no?
Se'n diu fossilització de la llengua.
A Catalunya nord, a tots els nivells institucionals assistim al mateix procès. Hi ha 50 anys la gran major part de la gent tenia el català com a llengua d'ús social, parlat, avui aquest percentatge ha baixat i molt, fins i tot si la major part de la gent és capaç d'entendre la llengua catalana, les institucions no permeten que se parli.
Només podrem ser satisfets quan la llengua retrobi una presència a tot l'espai públic, escrit i parlat!
En esperant aquest dia hem de reivindicar els drets que tenen els pobles, TOTS els pobles.
Hauria pogut ser absent del tot, cosa que és la situació habitual als espectacles que es donen a Catalunya Nord. Podem parlar d'una millora que s'ha de continuar.
Suscripció de noticies RSS pels comentaris d'aquesta entrada.