dimarts 26 set. 2017
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
  • default style
  • red style
  • blue style
  • orange style
  • green style

La nostra  voluntat és d'expressar sensibilitats diferents del món nord-català.
Cada un dels autors expressa la seua reflexió. Unes opinions que no impliquen a cap dels altres col.laboradors.

 

Quants sem

Tenim 19 visitants en línia
El català : una mena de llatí de Catalunya-Nord ? PDF Imprimeix Correu electrònic
dijous, 29 de desembre de 2011 14:14

No sóc originari de Catalunya-Nord. Sòc una mena de peça afegida arribada a les nostres comarques septentrionals ara fa cinc anys. Recordo que, el 2006, poc després d'haver-me instal·lat en un poblet dels Aspres vaig assistir a una funció de teatre en català que feien al Vallespir. Volia fruir del català que es fa servir aquí i efectivament, escoltant l'obra teatral aquella, va ser la primera vegada que vaig poder adonar-me que la variant dialectal rossellonesa se situa entre l'occità provençal que he après i el valencià que parlen els meus pares.

 Però, a més d'aquestes constatacions lingüístiques, em va sobtar molt un altre fenomen estrany durant la funció : el públic que estava assistint-hi no parlava gens català. Ni una paraula en llengua nostra vaig sentir !!!!

A Còrsega on havia viscut cinc anys, havia estat acostumat a una altra situació : quan anava a veure un obra de teatre en cors (allà en fan moltes), el públic s'hi expressava en la llengua de l'illa, això sí, barrejant-la amb el francès. Hi havia allà, un lligam directament oïble entre el que passava a l'escenari i els mots que eixien de les boques dels espectadors.

A la funció de teatre nord-catalana, vaig experimentar una mena de desfasatge entre la llengua de l'escenari i la del públic. La gent escoltava religiosament una llengua que mai sortia de les seves boques.

Recentment, en una rifla en català, he pogut experimentar de nou aquesta sensació estranya de desfasatge: Hi havia molts jugadors, la sala anava plena de gom a gom. El cantaire de la rifla ho feia en un català saborosíssim. Als lots hi havia moltes coses redactades en català. Però, com va passar a la funció de teatre de fa cinc anys, el públic no s'expressava gairebé mai en l'idioma d'aquí; només escoltava religiosament els números que s'anaven repetint al llarg de les hores i, els comentaris, es feien en francès.

Potser es tracta efectivament d'un fenomen religiós : el català seria una mena de llatí de Catalunya-Nord que fem servir en unes misses nostres (rifles en llengua nostra, teatre local, manifestacions reivindicatives, etc..). Un llatí que agrada a tothom (segons diuen), peró que només alguns capellans saben practicar i que cada cops menys gent pot entendre.

D'això se'n diu folklorització de la llengua, no ?????

 

 

 

Comentaris  

 
0 #1 Marcel 01-01-2012 16:26
Jo tampoc sóc nadiu de la Catalunya nord i ara fa 2 anys vaig anar a Perpinyà per primer cop. Em vaig quedar molt sobtat i entristit de que ningú parlava en Català, inclús entrava en botigues, restaurants, preguntava coses a la gent i tothom em deia que no parlava Català, de 6 tan sols 2 persona vaig trobar que m'entenguessin quan els hi parlava Català això sí em van respondre en Francès... com a coses positives vaig notar en els perpinyanecs apreci cap als catalans del sud també vaig veure forces senyeres(més que a Catalunya Sud) i una dona que treballava al Palau dels Reis de Mallorca em va donar informació redactada en Català tots molt correctes però incapaços d'expressar-se en llenga catalana. Em va agradar la Ciutat i la gent però me'n vaig marxar entristit pensant que això també ens podria passar a Barcelona. No hem de perdre la nostra cultura pròpia és un tresor.
Citar
 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Registrats