Salvaguardar i promoure la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural d'Europa han esdevingut uns objectius fonamentals del Consell d'Europa. Les llengües mal anomenades regionals o minoritàries fan part integrant d'aquest patrimoni. Des de 1992, el Consell d'Europa proposa als seus Estats Membres la possibilitat de demostrar el seu compromís per a la protecció d'aquest patrimoni ratificant la Carta europea de les "llengües regionals o minoritàries".

Aquesta Carta, elaborada a partir d'un text proposat per la Conferència permanent dels poders locals i regionals d'Europa, ha estat adoptada com a convenció pel Comitè dels Ministres del Consell d'Europa el 25 de juny de 1992 i oberta a la firma el 5 de novembre de 1992, a Estrasburg. Va entrar en vigor l'u de març de 1998.

El seu objectiu és assegurar  l'ús de les llengües regionals o minoritàries a l'ensenyament i als mitjans de comunicació però també  permetre i  fomentar el seu ús al món jurídic i administratiu, en la vida econòmica i social així com en les activitats culturals.

Vuit principis fonamentals aplicables a totes les llengües.

La carta defineix els grans principis i objectius sobre els quals els Estats han de fundar la seva política, la seva legislació i la seva pràctica, principis  considerats com a necessaris per salvaguardar les llengües concernides.

Els vuit principis i objectius fonamentals són els següents:

• El reconeixement de les llengües regionals o minoritàries com a expressió de la riquesa cultural.
• El respecte de l'àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària.
• La necessitat d'una acció enèrgica de promoció d'aquestes llengües.
• La facilitació i/o l'encoratjament de l'ús oral i escrit en la vida pública (ensenyament, justícia, administracions i serveis públics, mitjans de comunicació, activitats culturals, vida econòmica i social) i en la vida privada.
• La posada a disposició de formes i de mitjans adequats d'ensenyament en tots els estadis apropiats.
• La promoció dels intercanvis transfronterers.
• La prohibició de tota forma de distinció, discriminació, exclusió, restricció o preferència injustificades referint-se a la pràctica d'una llengua regional o minoritària i tenint per objectiu desanimar o posar en perill el manteniment o el desenvolupament d'aquesta.
• La promoció pels Estats de la comprensió mútua entre tots els grups lingüístics del país.

França va signar el maig de 1999 la Carta, de la qual s'ha dotat el Consell d'Europa el 1992, però mai no la va ratificar, havent considerat el Consell constitucional que una tal ratificació necessitava en condició prèvia una revisió de la Constitució

A Punt-a-Pitre, el 15 gener del 2012, el candidat del Partit Socialista Francès a la presidència, François Hollande es va mostrar "favorable, a la ratificació de la Carta per a les llengües regionals".
Es va posicionar com ho va fer l'Eva Joly del partit Europa Ecologia / Els Verds i candidata a l'elecció presidencial francesa també el dissabte 28 agost del 2011 a la setzena edició de la universitat d'estiu de les regions i dels pobles.
Aquesta ratificació "vindrà amb l'Assemblea nacional que podrà ser renovada l'endemà de l'elecció presidencial", va dir el candidat socialista.

L'elecció presidencial es jugarà els 22 abril i 6 maig del 2012.
El 31 de març derà doncs una data molt important per fer sentir les nostres exigències lingüístiques .
Batre el rècord mundial de participació a un Lipdub serà més que un acte festiu. També serà un mitjà de pressió suplementari per incitar els candidats a l'elecció presidencial a prendre posició i a votar una llei favorable a les nostres llengües.

El 31 de març de 2012 necessitem doncs més que mai de totes les energies de Catalunya-Nord per fer-nos sentir...