dimarts 26 set. 2017
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
  • default style
  • red style
  • blue style
  • orange style
  • green style

La nostra  voluntat és d'expressar sensibilitats diferents del món nord-català.
Cada un dels autors expressa la seua reflexió. Unes opinions que no impliquen a cap dels altres col.laboradors.

 

Quants sem

Tenim 76 visitants en línia
Siguem pas traïdors PDF Imprimeix Correu electrònic
dissabte, 17 de setembre de 2016 13:09

A inici d'any la Generalitat de Catalunya ha publicat els resultats d'una enquesta sobre la llengua catalana a les comarques més septentrionals de la nació, una enquesta que demostra d'una banda la gran acceptació de la llengua pròpia i un domini de la llengua que s'està perdent, o millor dit l'empitjorament preocupant de l'estat de la llengua catalana a Catalunya Nord.

Aquests darrers mesos Catalunya Nord viu també al ritme de la qüestió del nom. D'una banda una regió i uns elegits irrespectuosos de la identitat catalana, d'altra banda col·lectius i partits polítics que intenten fer passar cada un el seu missatge.

Dissabte passat Perpinyà va viure una de les més importants manifestacions en defensa dels interessos de país d'aquests darrers anys, una manifestació superada només per les manifestacions en contra la línia molt alta tensió.

Tots sabem que:

Qui perd la llengua, perd la identitat.

El poble que guarda la llengua, té la clau de la Llibertat.

Irresponsabilitat o traïció?

 A partir d'aquí, no acabi d'entendre l'objectiu de tots aquests qui reivindiquen la identitat catalana, de tots aquests qui s'autoanomenen defensors de la identitat catalana i que renuncien a la la llengua, la clau mateixa de la identitat.

Uns ho fan perquè són uns polítics en el pitjor sentit del terme. Aquests cerquen protagonisme a qualsevol preu. Però els altres, aquests que són sincers per quina raó no posen la llengua catalana al primer pla ?

La reivindicació pel nom és una oportunitat excepcional per a eixemplar el cercle dels convençuts.

Adreçar-se en català és adreçar-se a la majoria, als més de 2/3 dels ciutadans de Catalunya Nord. Adreçar-se en català és sensibilitzar l'altre terç a la realitat d'una identitat catalana malmesa i no únicament pel menyspreu regionalista.

Al meu parer posar la llengua catalana al segon pla:

  1. És renunciar a l'element principal de la identitat catalana.
  2. És perdre una oportunitat excepcional de manifestar la voluntat de veure reconèixer un dia la normalitat de l'ús del català.

Tenim pas menester ni de Cartes del Consell General, ni de Perpinyà, tenim pas menester d'oficis de la llengua catalana o de sindicats de batlles a favor del català si sem pas capaços, nosaltres els més convençuts, d'usar la llengua catalana amb un mínim de normalitat.

A la manifestació del 10 de setembre, només el Col·lectiu SEM va usar a l'escenari el català en tota normalitat.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Registrats