L'estudi presentat el 26 de novembre pel professor Jeroni Coll sobre el turisme sud-català (turistes provinents del Principat de Catalunya) a Catalunya-Nord es revela molt interessant.
Ens aprèn alguns fets desconeguts i ens confirma coses que ja intuíem.

Així, jo no sabia que el departament dels Pirineus-Orientals generava la tercera part del volum de negoci lligat al turisme de la regió Llenguadoc-Rosselló i que aquesta regió arriba en la quarta posició al territori francès en termes de destinació turística.
Doncs no tinc la impressió que les infrastructures del departament estiguin a l'altura d'una posició tan prominent. Quan veiem la baixíssima qualitat de la carretera que puja a les estacions d'esquí ens podem demanar si vivim a un departament turístic o si som a una zona del Massís Central poc transitada.
De la mateixa manera, m'és difícil d'entendre per què hi ha una carretera de quatre carrils que puja fins al Barcarès i en canvi, una simple carretera amb dificultats de trànsit baixa de Perpinyà cap a la frontera.

Tot i aquestes mancances a les nostres infrastructures, aprenem a l'estudi que els visitants sud-catalans vénen nombrosos a veure'ns i la seva importància està creixent : representen més de 78% dels visitants «espanyols» que freqüenten els monuments i museus del departament. I aquests visitants del territori espanyol són els primers en nombre (28 %, davant del 24 % que representen els visitants alemanys)

Frequëntació dels no-francesos als principals monuments i museus del nostre departament

Quines característiques tenen aquests sud-catalans que ens visiten ?

Doncs us n'indicaré algunes que poden resultar sorprenent :

 No els agrada acampar, prefereixen pernoctar a hotels i albergs (els reis no-francesos del càmping són els Holandesos).

 Vénen amb cotxe i les seves estades aquí són curtes (en mitjana tres dies) però, i això és un fet molt rellevant, aquestes estades es reparteixen durant tot l'any contràriament als altres turistes estrangers que solen concentrar-se als mesos càlids de juliol i agost.

Freqüentació dels Sud-catalans al Priorat de Serrabona en percentatge dels visitants no-francesos
Semblen ser presents aquí quan els altres turistes no hi són.

Remarquem la clara concentació del turisme global al nostre departament durant els mesos de juliol i agost

 La seva despesa diària mitjana és elevada (76,4 euros per persona en lloc dels 56,1 euros que gasten els altres turistes no-francesos).

 És gent educada i econòmicament afavorida (nivell socioprofessional alt) que prové majoritàriament de l'àrea metropolitana de Barcelona i, com a gent educada és generalment més exigent.

Comarques de procedència dels visitants sud-catalans a la Catalunya-Nord

 No els atreuen les nostres platjes perquè tenen les mateixes a casa seva.

 Prefereixen visitar monuments i paratges emblemàtics del departament.

 Els sobta molt la presència massiva de palmeres al nostre departament; segons ells, aquest decorat sudista (fabricat aquí per respondre a una demanda turística nord-europea) és típic del sud d'Espanya.

 Voldrien que la presència del català fos més notable a la senyalització de les carreteres i a la boca dels operadors de turisme.

I per acabar us faré esment de l'observació que va fer un d'aquests visitants sud-catalans : « La senyera és omnipresent però gairebé ningú parla català, les explicacions en català són escassíssimes ». Així, la nostra catalanitat els pot aparèixer com a superficial.

De cara a aquestes dades i a tall de reflexió final, intentaré contestar la pregunta següent :

A un professional del sector turístic del nostre departament, què el podria empènyer a fer esforços per atreure una clientela sud-catalana ?
Què el decidiria a anar a promocionar-se i fer publicitat a Barcelona mateix ?
Què el faria aprendre català per poder atendre com cal, aquesta gent ?

Doncs només alguns aspectes :
 Un turisme de proximitat (l'àrea barcelonina és a dues hores de cotxe) augmenta cada any.
 Un turisme amb poder adquisitiu superior de gent benestant.
 Un turisme de tot l'any que ajuda el professional a aguantar durant la temporada baixa.
 I potser, la perspectiva que l'inici de la línia d'alta velocitat faci progressar molt la presència d'aquests sud-catalans.

En canvi es pot pensar que als professionals del sector turístic costaner o als professionals que només treballen els dos mesos d'estiu no els interessa gens aquests sud-catalans.
I molts d'altres professionals opinaran que amb el castellà també es pot atendre «correctament» a un sud-català.

Suposo que serà una qüestió de tria : els professionals del sector turístic que voldran dirigir-se a aquesta clientela en augment, repartida durant tot l'any, més rica i més exigent acabaran adaptant-s'hi i els atendran en català.

Daniel