En 2010, el gal•lès esdevé llengua oficial al Regne Unit i els homosexuals es poden casar a Portugal

Una bona notícia en el terreny de la defensa de les minories : el 7 de desembre passat el gal•lès (llengua cèltica present al País de Gal•les) va esdevenir una de les llengües oficials del Regne Unit. Ja hi existien l’anglès, el gaèlic escocès, l’escocès i l’irlandès.
Diuen que queden uns 600 mil parlants d’aquesta llengua (un u per cent de la població total del Regne Unit) i aquest estatut de llengüa oficial l’ajudarà a enfortir-se.

Els parlants de gal•lès arreu del País de Gal•les

Una altra notícia similar havia concernit l’occità de la Vall d’Aran (es diu aranès). El 22 de setembre passat, la nova llei de l'aranès era adoptada pel parlament de Catalunya amb l'objectiu de protegir i desplegar l'oficialitat de la llengua pròpia d'Aran. L’estatut de llengua oficial havia estat atorgat a l’aranès el 13 de juliol del 1990.
Aquesta llengua només és parlada per unes 5 mil persones a l’estat espanyol (0,07 % de la població del Principat de Catalunya i 0,01 % de la població de l’estat espanyol)

Situació de la comarca de la Vall d’Aran al nord-oest del Principat de Catalunya

Aquests són dos exemples molt recents d’un fenomen profund que afecta els estats desenvolupats : el reconeixement de l’oficialitat de les llengües minoritàries i l’augment de llur protecció.

Es pot dir que un dels inicis del fenomen va ser l’oficialització del francès al Canadà. Va passar el juliol del 1974 amb l’adopció de la Llei sobre la llengua oficial (Llei n° 22) i va donar una protecció a un llengua amenaçada parlada pel 24 % de la població canadenca.

Aquest fenomen sembla efectivament característic dels estats desenvolupats i podria ser una mostra de civilització.
Doncs, com ja ho sabeu, hi ha una excepció. Un estat civilitzat, pare de la Il•lustració, país dels drets de l’home i que té molta « grandeur » no ha emprès cap acció per oficialitzar les seves llengües minoritàries. És França.
El camí que haurà de recórrer per reconèixer les 8 llengües minoritàries que hi ha al seu territori metropolità és immens. I sembla que França no està disposada a fer-ho.

Un altre fenomen que sembla característic dels estats desenvolupats és la defensa dels drets dels homosexuals mitjançant els reconeixement del matrimoni gai.
El matrimoni homosexual és el reconeixement social, cultural i jurídic que regula la relació i convivència des dues persones del mateix sexe, amb iguals requisits i efectes que els existents per als matrimonis entre persones de diferent sexe.

Avui dia, només deu estats reconeixen aquest dret : el primer estat en fer-ho va ser els Països Baixos l’any 2000; Espanya i el Canadà ho van fer el 2005 i Portugal ho ha fet el 17 de mai d’aquest any.

Doncs en aquest terreny, altra vegada podem dir que França queda enrere. El matrimoni homosexual no hi existeix. Només és vigent des del 1999 un Pacte Civil de Solidaritat que és una mena d’unió civil que atorga a la parella menys drets que a un matrimoni heterosexual.

Aquest retard en la defensa de les minories lingüístiques o sexuals que caracteritza França pot aparèixer estrany.
Sembla que aquest estat que va saber un temps comunicar els seus valors de país civilitzat a la resta del món, ara s’hagi adormit.
Però en 2010, a més d’aquest retard, s’ha afegit una cosa més greu : l’organització d’una discriminació en contra d’una minoria : la comunitat gitana romanesa.

L’estat francès ha engegat enguany una política d'expulsió de gitanos romanesos.
He de confessar que aquests últims fets em tenen una mica preocupat i preferiria només pensar en l’oficialitat del gal•lès i en els matrimonis gais portuguesos.

Daniel