Al principi d’aquest mes de gener, a pocs dies d’interval, dos escriptors coneguts de Catalunya-Nord han publicat a Internet dos articles que parlen, entre altres coses, de les dificultats que coneix l’ensenyament bilingüe (immersiu o paritari) a les nostres comarques.

El primer va ser l’Alà Baylac-Ferrer : el 7 de gener, va penjar al seu blog un escrit titulat : «L’ensenyament bilingüe en català en pana a Catalunya-Nord».
El segon va ser en Joan Lluís-Lluís : el 10 de gener, va publicar al diari EL PUNT un article que porta per títol : « Uns malentesos entre bretons i francesos »

L’ensenyament bilingüe (immersiu o paritari) sembla l’únic capaç de fer que un alumne acabi parlant amb facilitat una llengua minoritària quan la transmissió familial d’aquesta llengua deixa de funcionar (cosa que ha passat ja a tot arreu a França).
L’ensenyament immersiu és generalement de tipus associatiu: escoles DIWAN a Bretanya, escoles IKASTOLA a Iparralde (País Basc nord), escoles CALANDRETA a Occitània, escoles BRESSOLA, ARRELS o COMTE GUIFRÉ a Catalunya-Nord (amb net predomini de la llengua minoritària com a eina d'ensenyament).
L’ensenyament bilingüe paritari és generalment aquell que practica l’Educacó Nacional francesa (mateix nombre d'hores d'ensenyament en francès i en llengua minoritària).

Doncs, mirem les xifres proporcionades per la FLAREP (Federació per les Llengües Regionals a l’Ensenyament Públic) :

Si comparem aquest ensenyament bilingüe amb l'alumnat total escolaritzat a cada zona, amb la superfície de cada zona o amb la població total de cada zona, ens adonem que la nostra situació és comparable a la de l'ensenyament a la Bretanya Britòfona.
Les situacions de Córsega, Alsàcia i sobretot Iparralde són millors.

Si observem la progressió d'aquest ensenyament bilingüe entre els anys escolars 2005-2006 i 2008-2009, veiem que el lloc on augmenta menys és Catalunya-Nord. Fins i tot a la gran Occitània, tot i les dificultats que hi ha, la progressió ha estat més forta en el mateix període : 38 %.

Quina explicació té aquesta feblesa de l'ensenyament bilingüe a les terres nord-catalanes i el retard que està prenent ?

O l'exigència que es desenvolupi aquest ensenyament per part de la població d'aquí no és prou forta, o l'Estat que proveeix l'essencial de les places de professors bilingües aplica a casa nostra una política especial d'obstrucció contra aquest desenvolupament ?

En Joan Lluís-Lluís, al seu article opina que la primera opció és la bona.
Vegem el que diu quan compara l'ensenyament bilingüe a Bretanya i a Catalunya-Nord :

«L'ensenyament immersiu, a través de les escoles Diwan, representa una força modesta però real, i l'ensenyament públic obre línies bilingües amb molta més facilitat, encara un cop, que el mateix ensenyament públic a Catalunya Nord. Cal dir que Bretanya es beneficia d'un avantatge paradoxal. Bretanya, i encara més el País Basc Nord i Còrsega. En aquests tres territoris, l'Estat compra la pau civil. Són els tres territoris en què hi ha hagut, pot haver-hi o hi ha algun tipus de violència identitària, i els governs successius, contradient tots els discursos oficials, donen avantatges a aquests territoris, en particular en el camp de l'ensenyament. A Bretanya, al País Basc Nord i a Còrsega, molts problemes d'ensenyament –obertura de línies bilingües, iniciació de la llengua, escoles immersives– no es resolen al Ministeri d'Educació sinó al Ministeri d'Interior. Allà, un funcionari rep les trucades dels diputats o dels batlles preocupats i transmet aquesta inquietud al seu col•lega d'Educació, al qual suggereix de resoldre el problema favorablement. I, així, els més violents són els que tenen més. És indecent, indigne i extremament hipòcrita, però és així.»

Si realment, aquesta és l'explicació bona, penso amb el Joan Lluís-Lluís que és inadmissible ;  va en contra del principi sacrosant d'igualtat predicat per la nostra República Francesa.

Daniel