dissabte 18 maig 2024
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
  • default style
  • red style
  • blue style
  • orange style
  • green style

La nostra  voluntat és d'expressar sensibilitats diferents del món nord-català.
Cada un dels autors expressa la seua reflexió. Unes opinions que no impliquen a cap dels altres col.laboradors.

 

Quants sem

Tenim 10 visitants en línia
Ensenyament bilingüe del català a Catalunya-Nord : un horitzó tapat ? PDF Imprimeix Correu electrònic
dissabte, 15 de gener de 2011 13:00

 Al principi d’aquest mes de gener, a pocs dies d’interval, dos escriptors coneguts de Catalunya-Nord han publicat a Internet dos articles que parlen, entre altres coses, de les dificultats que coneix l’ensenyament bilingüe (immersiu o paritari) a les nostres comarques.

El primer va ser l’Alà Baylac-Ferrer : el 7 de gener, va penjar al seu blog un escrit titulat : «L’ensenyament bilingüe en català en pana a Catalunya-Nord».
El segon va ser en Joan Lluís-Lluís : el 10 de gener, va publicar al diari EL PUNT un article que porta per títol : « Uns malentesos entre bretons i francesos »

L’ensenyament bilingüe (immersiu o paritari) sembla l’únic capaç de fer que un alumne acabi parlant amb facilitat una llengua minoritària quan la transmissió familial d’aquesta llengua deixa de funcionar (cosa que ha passat ja a tot arreu a França).
L’ensenyament immersiu és generalement de tipus associatiu: escoles DIWAN a Bretanya, escoles IKASTOLA a Iparralde (País Basc nord), escoles CALANDRETA a Occitània, escoles BRESSOLA, ARRELS o COMTE GUIFRÉ a Catalunya-Nord (amb net predomini de la llengua minoritària com a eina d'ensenyament).
L’ensenyament bilingüe paritari és generalment aquell que practica l’Educacó Nacional francesa (mateix nombre d'hores d'ensenyament en francès i en llengua minoritària).

Doncs, mirem les xifres proporcionades per la FLAREP (Federació per les Llengües Regionals a l’Ensenyament Públic) :

 

Catalunya-Nord

Còrsega

Iparralde

(País Basc nord)

Alsàcia

Bretanya

britòfona

Alumnes rebent un ensenyament bilingüe (2008-2009)

2 956

5 628

11 130

18 105

10 514

Percentage de tot l’alumnat

4,3 %

 20 %

 35 %

≈ 10 %

  4 %

Superfície de la zona amb llengüa

minoritària

3.679 km²

1 alumne bilingüe per

1,2 km²

8.680 km²

1 alumne bilingüe per

1,5 km²

2.967 km²

1 alumne bilingüe per

0,26 km²

8.280 km²

1 alumne bilingüe per

0,45 km²

13.600 km²

1 alumne bilingüe per

1,3 km²

Població de la zona amb llengua minoritària

429.923 hab

1 alumne bilingüe

per 145 hab

302.966 hab

1 alumne bilingüe

per 53 hab

268.739 hab

1 alumne bilingüe

per 24 hab

1 837 087 hab

1 alumne bilingüe

per 101 hab

1 500 000 hab

1 alumne bilingüe

per 143  hab

Quadre sobre els alumnes que segueixen un ensenyament bilingüe immersiu o paritari
(francès + llengua regional) a unes zones de França : comparació amb l'alumnat total, etc...

Si comparem aquest ensenyament bilingüe amb l'alumnat total escolaritzat a cada zona, amb la superfície de cada zona o amb la població total de cada zona, ens adonem que la nostra situació és comparable a la de l'ensenyament a la Bretanya Britòfona.
Les situacions de Córsega, Alsàcia i sobretot Iparralde són millors.

Si observem la progressió d'aquest ensenyament bilingüe entre els anys escolars 2005-2006 i 2008-2009, veiem que el lloc on augmenta menys és Catalunya-Nord. Fins i tot a la gran Occitània, tot i les dificultats que hi ha, la progressió ha estat més forta en el mateix període : 38 %.

 

Catalunya-Nord

Còrsega

Iparralde

(País Basc nord)

Alsàcia

Bretanya

sencera

Any escolar

2005-2006

2 591

3 255

8 627

12 837

10 133

Any escolar

2008-2009

2 983

5 628

11 130

18 105

12 806

 

Progressió

 

+ 15 %

+ 73 %

+ 29 %

+ 41 %

+ 26 %

Alumnes que reben un ensenyament bilingüe immersiu o paritari
(francès + llengua regional) a unes zones de França : progressió

Quina explicació té aquesta feblesa de l'ensenyament bilingüe a les terres nord-catalanes i el retard que està prenent ?

O l'exigència que es desenvolupi aquest ensenyament per part de la població d'aquí no és prou forta, o l'Estat que proveeix l'essencial de les places de professors bilingües aplica a casa nostra una política especial d'obstrucció contra aquest desenvolupament ?

En Joan Lluís-Lluís, al seu article opina que la primera opció és la bona.
Vegem el que diu quan compara l'ensenyament bilingüe a Bretanya i a Catalunya-Nord :

«L'ensenyament immersiu, a través de les escoles Diwan, representa una força modesta però real, i l'ensenyament públic obre línies bilingües amb molta més facilitat, encara un cop, que el mateix ensenyament públic a Catalunya Nord. Cal dir que Bretanya es beneficia d'un avantatge paradoxal. Bretanya, i encara més el País Basc Nord i Còrsega. En aquests tres territoris, l'Estat compra la pau civil. Són els tres territoris en què hi ha hagut, pot haver-hi o hi ha algun tipus de violència identitària, i els governs successius, contradient tots els discursos oficials, donen avantatges a aquests territoris, en particular en el camp de l'ensenyament. A Bretanya, al País Basc Nord i a Còrsega, molts problemes d'ensenyament –obertura de línies bilingües, iniciació de la llengua, escoles immersives– no es resolen al Ministeri d'Educació sinó al Ministeri d'Interior. Allà, un funcionari rep les trucades dels diputats o dels batlles preocupats i transmet aquesta inquietud al seu col•lega d'Educació, al qual suggereix de resoldre el problema favorablement. I, així, els més violents són els que tenen més. És indecent, indigne i extremament hipòcrita, però és així.»

Si realment, aquesta és l'explicació bona, penso amb el Joan Lluís-Lluís que és inadmissible ;  va en contra del principi sacrosant d'igualtat predicat per la nostra República Francesa.

Daniel

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Registrats