S'apropen les eleccions cantonals, finalment sabem que hi haurà un candidat catalanista.

L'Enric Balaguer amb etiqueta Convergència Democràtica de Catalunya s'afirma catalanista, se presenta al cantó de Prada. El felicitem, no li demanem res d'un altre món, només volem honestedat, seny i coherència. L'etiqueta catalanista ha de ser portada conscientment pel que representa, pel que significa.

A vegades la coherència i el seny han fallat.

Per il·lustrar aquesta afirmació agafaré com a exemple el que va passar el 2008 a Perpinyà la Catalana.
Tothom se recorda de l'Enric Vilanova, elegit dins l'oposició municipal amb altres partits d'esquerres. Com a catalanista li semblava important defensar el dret a usar la llengua catalana. Això va fer, i ho va fer de manera radical, és a dir que va ser coherent amb la implicació que és la seua en política.

Ell va gosar parlar català al ple de l'ajuntament de Perpinyà la Catalana (sic). Tot primer el volien fer parlar "bilingüe", cal entendre francès i català, més tard el volien obligar a traduir les seues intervencions per escrit al francès o pagar un intèrpret i ja que s'hi negava, per acabar l'ignoraven ja que no el podien fer callar.

Aquest dia, i els dies següents no va trobar cap suport dels elegits, els primers que el van abandonar van ser els de la pròpia coalició d'esquerres, però també, més sorprenent va ser abandonat pels elegits d'Unitat Catalana i de Convergència Democràtica de Catalunya.
UC i CDC eren elegits amb altres coalicions que la seua, hauríem pogut pensar que l'interès nacional havia de passar per damunt de l'interès de pactes electoralistes, no va ser així. Quina llàstima!

La premsa de Perpinyà, el diari "L'Indépendant" va relatar l'anècdota i, els dies següents molts missatges dels (e)lectors demostraven el suport a l'Enric.
Els partits dits catalanistes se'n van desentendre. Vam perdre una oportunitat de fer entrar la llengua en els debats municipals, ningú més ha intentat d'usar la llengua catalana en normalitat.

Uns mesos més tard UC i CDC aprovaven una carta a favor de la llengua catalana a Perpinyà.

On és el seny, on és la coherència? De què tenien por els elegits dits catalanistes?
Quan tindrem un altre Enric Vilanova, un(a) elegit(da) que parli català passi el que passi?
Si l'Enric Balaguer és elegit al seu cantó usarà normalment la llengua catalana al ple del Consell General?

Hervé Pi

CARTA
La llengua catalana, nascuda fa més de 1000 anys a les nostres terres, constitueix un tret bàsic de la identitat, del patrimoni i de la riquesa viva de Perpinyà.
Per respectar la seua responsabilitat davant la història i responent a la voluntat social dels seus ciutadans, la Fidelíssima Vila posa en plaça una Carta municipal per la llengua catalana... llegir més