* en cors : "Sóc català i n'estic orgullós"

     Amb un grup d'amics durant el passat cap de setmana, vam visitar el Temple Expiatori de la Sagrada Família. Feia temps que no l'havia recorregut i l'útima vegada que ho havia fet, l'interior encara estava en obres. Ara, les bastides s'han retirat de la nau, de l'absis, dels transseptes i, s'hi pot caminar en tota llibertat.

Doncs, quan vàrem penetrar a dintre de la basílica, vam mirar cap amunt i vam quedar parats amb cares de babaus, tots sense excepció. Estàvem bocabadats,  embadalits per l'impressionant nau que teníem al damunt.

Voltes de la Sagrada Família a nivell de l'absis : s'hi veuen les extraordinàriescolumnes inclinades ramificades

     Hi ha allà dalt, una selva de pilars que es divideixen com si fossin les branques d'uns arbres (l'anomenada estructura arborescent). I el sostre suportat per aquests pilars es composa d'una munyó de voltes totes foradades per uns pous de llum que contribueixen a donar a la nau un aspecte irreal.

Volta del creuer de la Sagrada Família amb els pous de llum característics

     Després de l'emocionant desconcert inicial, vam continuar la visita de la nau i, mentre passàvem davant del portal principal encara en obres (futura façana de la Glòria), el Mossèn que ens feia de guia va dir que hi havia hagut un problema a l'exterior : l'actual arquitecta, el Senyor Subirach,  havia volgut posar la pregària en català del Parenostre, esculpida a la porta d'aquesta façana. Les autoritats ecelsiàstiques li van dir que no, que la llengua més coneguda pels feligresos era el castellà i que, per tant, calia posar aquesta versió també.  Doncs aquest Senyor va resoldre la dificultat posant la pregària en 50 llengües.

Porta de la façana de la Glòria amb el Parenostre esculpit en 50 llengües

Porta central de la façana de la Passió esculpida amb paraules litúrgiques en català

     Aquesta anècdota em va fer adonar que a tota la basílica només es podien trobar paraules sagrades escrites en llatí o en català; cap paraula en la llengua de "l'imperio".

Això va acabar de despertar en mi un sentiment d'orgull. Orgull de ser català.

Fixeu-vos : En ple segle XX i XXI, tot un poble s'està regalant a si mateix un temple només gràcies als donatius i el preu de les entrades.  Es permet edificar una basílica d'estil inèdit i agosarat; una basílica única d'aspecte molt impressionant on les pregàries estan escrites en una llengua minoritària mig rebutjada per la Santa Església Catòlica i Apostòlica.

No em puc estar de trobar-ho collonut (perdoneu la paraulota)

Faré com els corsos que posen a les enganxines dels seus cotxes un  " SÒ CORSU È NE SÒ FIERU ", la Sagrada Família em dòna ganes de posar a l'adhesiu que enganxaria al meu automòbil :

" SÒ CATALANU È NE SÒ FIERU "