|
dilluns, 1 d'agost de 2011 07:57 |
i és molt sovint possible.
 La setmana passada una delegació de quatre persones va ser rebuda a la seu del Consell General per la Presidenta : l'Hermeline Malesherbe.
Aviat explicaré el que s'hi ha dit, però no és el tema d'aquesta reflexió.
Molt sovint hi ha gent que ens explica que a Catalunya Nord no podríem parlar català, que la gent no ens entendria, seria de mala educació i fins i tot contraproduent per a les reivindicacions i la defensa de la llengua pròpia.
El passat dimecres 27 de juliol vam comprovar que no era cert.
|
|
|
diumenge, 24 de juliol de 2011 07:37 |
 A Catalunya Nord, com a la resta del territori, els correfocs hi són vius però hi són en perill.
Recordem que la Directiva 2007/23/CE preveu una unificació del comerç, del transport i de l'ús del material pirotècnic posat al mercat a partir del 2010.
Aquesta directiva preveu que els estats membres de l'UE que veurien perillar el futur de les seues tradicions religioses i festives puguin presentar una adaptació per mor de mantenir-les i fer-ne possible la transmissió.
Malgrat dues intervencions de diputats nord-catalans, l'estat francès s'ha negat a presentar una adaptació que permetria la perennitat de les nostres tradicions.
A nivell municipal hem tingut diversos tipus de reaccions.
|
|
dimecres, 29 de juny de 2011 06:46 |
|
 Els senadors haurien de presentar un proposta de llei que tindria com a objectiu la salvaguarda de les nostres llengües que uns anomenen regionals o territorials.
Recordem que sota domini francès, la darrera i única llei a favor de l'ensenyament de les llengües data del 1951, és la llei Deixonne que permetia als ensenyants que en feien la demanda de consagrar 2 hores setmanals facultatives a l'ensenyament de les llengües regionals a condició que afavoreixi l'ensenyament de la llengua francesa.
|
|
|
dimecres, 22 de juny de 2011 17:37 |
|
El Centre d’Animació i de Documentació de la Cultura Catalana antigament ubicat al 42 de l’avinguda de Gran Bretanya, a sota el Museu Puig ha definitivament tancat i ha deixat el lloc a una biblioteca de barri.
El CeDACC ha viscut una trentena d’anys. Ha estat impulsat per la Josefina Matamoros i el Lluís Lliboutry. Ha estat una eina important, sense equivalent. Segurament la font més rica de documentació sobre Catalunya Nord i en català, però també sobre la literatura, la cultura, la història… catalanes. Llibres, diccionaris, revistes, vídeos, K7 àudios… tots els suports hi figuraven.
El CeDACC ha estat també un lloc d’animació.Tot al llarg de l’any s’hi proposava activitats, lleures per als més joves. Ho ha estat tant com hi havia la voluntat que ho fos.
El CeDACC era una eina, al meu sentit imprescindible, un símbol de la catalanitat de la ciutat de Perpinyà. S’hauria hagut de modernitzar, de dinamitzar, però no ha estat així i la freqüentació ha anat decaient.
|
|
dimarts, 21 de juny de 2011 12:28 |
|
 Tot primer vull deixar clar que sóc independentista, ho sóc ja que crec que tenim un país amb les capacitats d'assolir una sobirania que ens permeti de sobreviure a la destrucció programada del poble català, destrucció volguda tant per l'estat francès, com per l'estat espanyol.
Crec que els habitants dels països de nació catalana hi tenen tot a guanyar.
Els catalans que siguem d'un territori com d'un altre tenim en comú la llengua, una bona part d'història, la cultura... i problemes amb graus diferents.
Els catalanistes del sud com del nord poden ser classificats en regionalistes o independentistes. L'experiència del que passa al sud ens ha d'obrir els ulls. És clar que l'autonomia parcial, tal com la viuen la Comunitat Autònoma de Catalunya , el País valencià o les Illes Balears, no deixa de ser una autonomia, és a dir una dependència de cara a un estat que pot negar drets fonamentals als pobles sotmesos.
|
|
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
|
Pàgina 6 de 14 |
