|
dissabte, 11 de desembre de 2010 09:13 |
|
Hi ha una cosa que pot sobtar molt un viatger quan travessa el departament dels Pirineus-Atlàntics cap a l’oest. A un moment donat del seu recorregut cap a l’oceà, els senyals indicadors que troba a la carretera agafen una fesomia estranya : esdevenen bilingües i els noms desconeguts que apareixen a la part de baix dels rètols tenen un aspecte bastant exòtic (DONIBANE GARAZI a sota de SAINT-JEAN-PIED-DE-PORT ; DONAPALEU a sota de SAINT PALAIS, HIRUBURU a sota de SAINT PIERRE d'IRRUBE, etc…)
Aquest és el principal signe visible que indica al vianant que acaba d’arribar a Iparralde.
|
|
|
dimecres, 10 de novembre de 2010 11:05 |
|
Sóc un nouvingut a Catalunya-Nord, només fa quatre anys que visc en aquestes terres catalanes septentrionals.
Abans de venir a instal·lar-m’hi, havia viscut a Bretanya i a Còrsega.
Doncs, en aquelles terres perifèriques del nostre hexàgon sagrat, m’havia acostumat a que la senyalització direccional fos bilingüe.
La senyalització direccional correspon a tots els senyals de circulació que t’indiquen per on has d’anar per arribar a tal lloc i, en aquelles zones amb cultura minoritària forta (País Basc, Còrsega i Bretanya de parla bretona) la senyalització direccional, o ja és bilingüe (cas de l’illa de Còrsega), o s’està implantant progressivament gràcies a l’acció dels consells generals locals.
|
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 Següent > Final >>
|
|
Pàgina 7 de 7 |
