Fa pocs dies, una coalició d’eurodiputats sud-catalans representada per Ramon Tremosa (CiU), Maria Badia (PSC), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV), va presentar al Parlament de Catalunya un manifest (publicat al final d'aquest article), en què demanen al govern espanyol l'oficialitat del català a les institucions europees. Amb aquesta iniciativa, els parlamentaris es proposen obtenir del Govern espanyol el ple reconeixement del català a Europa aprofitant que el croat esdevindrà llengua oficial (el 2013, any previst per a l'entrada de Croàcia).

Com que l’oficialitat tant del català com del croat requereixen la unanimitat dels vots del Consell Europeu, els eurodiputats insten el Govern espanyol a condicionar, si calgués, amb el seu vot, l’oficialitat del croat per poder aconseguir també l'oficialitat del català.

Els eurodiputats autors del manifest es van reunir el passat 17 de juny amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i, posterioment, amb representants dels grups parlamentaris, per tal d'aconseguir l'adhesió de la Cambra catalana. El text redactat, també demana al Govern de Catalunya que pressioni el Govern espanyol a fi que sol·liciti l’oficialitat del català.

Aquest manifest ja va tenir el suport de la Plataforma per la Llengua Catalana" i avui, la gran organització demana unitat d'acció a les forces polítiques catalanes i coordinació entre les institucions catalanes per tal que el Govern espanyol sol·liciti  formalment la inclusió del català a la llista de les llengües oficials de la Unió Europea. La Plataforma recorda també que la llengua catalana se situa a la novena posició de les llengües de la Unió  quan comptem el nombre de residents en el territori on és oficial i a la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants. A més, actualment per als catalanoparlants, l'exclusió del català de la Unió Europea no només afecta l'ús institucional que se'n fa en aquest estament, sinó que té repercussions evidents en l'activitat legislativa europea que afecten les obligacions en matèria lingüística de la societat catalana.

Des de les terres de la Catalunya Nord, estem molt sorpresos que l’eurodiputada nord-catalana Marie-Thérèse Sanchez-Schmid (UMP) no hagi pres part en aquesta coalició, un grupament que trenca l’idea de partits politics per un objectiu comú : la defensa de la llengua catalana al nivell de la U.E. Per tant, demanem a la Senyora M.T. Sanchez-Schmid que es pronunciï a favor d’aquest manifest i que pressioni el govern francès a fi de defensar l’oficialitat del català a la Unió Europea.

La diputada nord-catalan Marie-Thérèse Sanchez-Schmid

A més reclamem que les institucions locals, com la vila de Perpinyà, tots els municipis nord-catalans, el Consell General dels Pirineus Orientals, el Consell Regional Llenguadoc-Rosselló…, firmin aquest manifest per demanar a l’Estat francès que defensi l’estricta aplicació del Tractat de la UE en matèria de diversitat cultural i lingüística, amb una llengua catalana reconeguda oficialment per la institució europea.

                                                                                                                                                                                              El Bruixot

Text del manifest :

 
És l’hora de l’oficialitat del català a la UE

‘Demanem al Govern espanyol que sol·liciti l’oficialitat del català en les negociacions d’adhesió de Croàcia a la UE'

La llengua catalana és la 13a amb més parlants de la UE i, malgrat això, no és oficial a la Unió. Aquesta situació és especialment preocupant atès que hi ha 14 llengües oficials a la UE que tenen menys parlants que el català. Fa anys que la societat civil catalana, juntament amb els eurodiputats catalans, el Parlament i el Govern de Catalunya han posat en relleu, d’una forma persistent i rigorosa, el dèficit democràtic que suposa la manca de reconeixement de la llengua catalana. Cal, doncs, redreçar la situació per tal de garantir la igualtat de drets dels ciutadans de la Unió. En efecte, la prolongació d’aquesta anomalia democràtica s’ha convertit en una qüestió de drets de la ciutadania, precisament ara, que el Tractat de Lisboa reconeix, com a origen de la legitimitat a la Unió, no només els estats, sinó també els ciutadans.

L’oficialitat del català a la UE és, també, el que correspon en estricta aplicació del Tractat de la UE en matèria de diversitat cultural i lingüística (articles 3 i 165 del TUE). Així mateix, la regularització de l’estatus de la llengua catalana és una responsabilitat ineludible dels que pretenem apropar la Unió Europea als ciutadans catalans.

Per tots aquests motius, els signants d’aquesta declaració demanem al Govern espanyol que sol·liciti l’oficialitat del català en les negociacions d’adhesió de Croàcia, bo i aprofitant que cal esmenar el Tractat de la Unió Europea per declarar el croat llengua de tractat i que, posteriorment, caldrà reformar el Reglament 1/58 del Consell sobre el règim lingüístic per afegir-hi també el croat. Com que l’oficialitat tant del català com del croat requereixen la unanimitat al Consell, instem el Govern espanyol a condicionar, si calgués, l’oficialitat d’una de les llengües a la de l’altra.

El Govern espanyol ha de defensar els drets de ciutadania dels catalans amb la mateixa intensitat que els de la resta d’habitants de l’Estat espanyol.

El Govern de Catalunya, per la seva banda, ha d’instar el Govern espanyol a sol·licitar l’oficialitat del català a la Unió.

Creiem que el Govern espanyol torna a tenir una ocasió immillorable per exigir l’oficialitat de la llengua catalana i, per tant, li demanem que exerceixi la seva responsabilitat.

Maig del 2011

Parlament Europeu, Brussel·les

Parlament de Catalunya, Barcelona

Campanya d'adhesions...