lluitem pel nom, però l'essencial és la cosa Imprimeix
dilluns, 27 de juny de 2016 16:19

I si no defenseu la cosa no cal reivindicar el nom

aquest cap de setmana hem tingut la sort de participar a la Festa Major de Prada, al Conflent.

Uns que volen donar lliçons, nos volen explicar que hem de deixar de fer castells i correfocs, que hem de manifestar per a uns partits polítics que s'amaguen a darrere de col·lectius més o menys clars.

Voldriï respondre als que volen donar lliçons: l'organització de la Festa Major de Prada, el Casal del Conflent ha fet molt més per Catalunya només donant-li veu...

Aquest cartell és exemplar. No s'amaga, és un cartell català que reivindica una festa catalana i ho fa en català.

A costat d'això hi ha els que donen lliçons en francès, convocant en francès, descuidant que la llengua catalana és la llengua pròpia d'aquest tros de terra.

Posant la llengua catalana en darrere, aquests col·laboren a la substitució lingüítica, és a dir a la pèrdua de la identitat.

Que tinguem un nom és perfecte, però si és el nom d'una closca buida...

Me refiï més de la gent que pica pedra cada dia al llarg de l'any, que aquests que surten quan hi ha una foto.

Felicitats a la gent del Conflent i a tota la gent que malgrat les dificultats fan viure la llengua, l'ànima del poble. 

Una llengua no mor perquè els qui no la saben parlar no l' aprenen, sinó perquè els qui la saben no l'usen.

La llengua és l’ànima d’un país i un país que menysprea la seva llengua fins al punt de condemnar-la a mort no té futur.