El catalanisme polític a Catalunya Nord Imprimeix
dissabte, 19 de març de 2011 13:35

Divendres 18 de març vaig anar al Casal de Perpinyà per a escoltar la conferència del Llorenç Planes sobre l'història del catalanisme polític a Catalunya Nord.
No en faré pas un resum per dues raons. La primera és que vaig arribar tard i que em faltaria la primera part, la segona és que no he agafat cap nota, per tant esperi que la podrem trobar aviat per escrit.

 Hi ha coses que me van interessar molt. He arribat quan el Llorenç esmentava aquest sindicat vitícola de Trullars que havia publicat el 1902 un article al diari "L'Indépendant", article que plantejava clarament la pertinença de la dependència a l'estat francès, estat que dues vegades l'any molsia els catalans. Aquest sindicat proposava un retrobament amb la "Gran Catalunya". Aquest article va ser publicat a la premsa barcelonina, publicació que va costar a l'Enric Prats de la Riba una pena de presó. Aquesta simple anècdota, desconeguda, demostra com la idea d'uns Països Catalans unificats no és cap bajanada actual, que s'inscriu en una història, i que sempre ha estat combatuda pels estats dominadors.

L'analitza de la situació actual ha estat evidentment interessant. El catalanisme polític d'avui se tradueix, en part, par l'existència de 2 partits catalanistes (Unitat Catalana, sol partit que té una existència únicament a Catalunya nord i Esquerra Republicana de Catalunya nord, secció ERC) i d'un partit que nega el terme catalanisme, però que en vol tenir una imatge, sense tenir-ne l'etiqueta (Convergence Démocratique de Catalogne sucursal de CDC). Tots tres se presenten regularment a eleccions.
Els darrers 40 anys les diverses candidatures, d'aquests partits o dels partits anteriors, han sumat en general entre 1 i 3% dels vots segons el tipus d'eleccions.

El partit català, que no és catalanista (CDC nord), ha priviligiat com a llengua de comunicació el francès, o si preferim ha triat l'opció de posar la llengua catalana com a llengua de segona per mor de tenir un missatge entès pel màxim, pensant que li donaria més vots. Que sigui en català o francès, el vot recollit per CDC nord és residual, no ha superat mai els 3%, és més aviat a prop de l'1%.

Una última cosa destacaré de la conferència del Llorenç, és una frase del seu fill que deia més o menys: "quan fas política o vols ser elegit o vols defensar les teues idees".

Frase provocadora, però frase que retranscriu bastant bé la realitat de la política catalanista a Catalunya nord.

Hervé Pi