França, una fàbrica de discapacitats lingüístics Imprimeix
dissabte, 3 de setembre de 2016 09:17

Aquest matí he tornat a veure per enèssima vegada una entrevista de la ministra francesa de l'educació, aquesta entrevista on defensa que les llengües estrangeres haurien de ser ensenyades des del primari.

La ministra se'n diu Najat Vallaud-Belkacem i va néixer al Marroc. El periodista, en Jean-Jacques Bourdin -especialista de les polèmiques- insisteix sobre dos punts:

  1. s'hauria d'ensenyar àrab?
  2. quan no hi ha professors francesos, se pot cridar professors estrangers per a ensenyar l'àrab?

Aquest periodista fa una fixació amb l'àrab, com si la llengua i la gent que la parla fossin responsables de tots els mals. Assoleix el seu objectiu, troba el seu públic, els més jacobins i els adeptes de les tesis racistes, feixistes o xenòfobes li posen fàcil, fa bola de neu, i la xarxa s'escandalitza.

A mi també m'ha escandalitzat.

  • Trobi escandalós que la ministra no posi la mateixa convicció per a defensar i promoure l'ensenyament de les llengües pròpies de cada territori.
  • Trobi escandalós que l'estat francès no faciliti pas l'aprenentatge d'altres llengües que la francesa a partir dels 2 anys.
  • Trobi escandalós que -en general- l'estat francès se limiti a una tímida iniciació de l'anglès a partir del primari.

La política d'educació de l'estat francès fabrica voluntàriament i majoritàriament mainatges monolingües que esdevindran adults monolingües, que se convertiran massa sovint en uns discapacitats lingüístics. 

Sense una reforme profunda del sistema francès, no veig pas la possibilitat que hi hagi a curt termini prou professors de llengües pròpies i de llengües estrangeres per a respondre a la legítima demanda dels pares, una demanda a la qual qualsevol estat modern hauria de poder respondre.

Una demanda que tot pare hauria d'exigir. Una demanda a la qual un estat respectuós de la diversitat hauria de garantir resposta.

Hervé