L'assemblea de Còrsega aprova treballar per a l'oficialitat del cors Imprimeix
dijous, 4 d'agost de 2011 10:07

L'assemblea de Còrsega  ha aprovat el document que el conseller executiu encarregat de la llengua corsa, Petru Ghjonga, va presentar el dilluns u d’agost. El text, que es titula « Fogliu di strada lingua corsa », és un programa d'accions per promocionar la llengua insular i poder declarar-la oficial el 2014.

Així, en el full de ruta, es menciona l'ampliació dels mitjans de la Col·lectivitat Territorial de Còrsega (Cullittività Tarrituriale di Corsica) dedicats a la promoció de la llengua. També està previst crear un consell acadèmic, el « Cunsigliu di a Lingua », indispensable per a la normalització. Cal saber que, el 2011, s'han duplicat els recursos econòmics dedicats a la llengua corsa.

Però, a més, el programa preveu anar més enllà. Recull com a objectius un estatut d'oficialitat territorial pel cors, propostes d'experimentació de noves formes d'inserció lingüística en el sistema d'ensenyament i un treball conjunt amb l'Estat i la Universitat de Còrsega per a la formació dels ensenyants.

"Estic convençut que un estatut d'oficialitat territorial és necessari per salvar la llengua corsa", diu Pierre Ghjonga en el full de ruta. I afegeix: "No obstant això, sóc conscient dels obstacles jurídics i polítics que haurem de vèncer amb aquesta perspectiva, però sabem també que la nostra estratègia no serà plenament eficaç si el cors no guanya un estatut diferent de l'afectiu, simbòlic o escolar".

 

Per fi, el conseller diu : « Faig referència a l’article 75-1 de la Constitució Francesa que preveu que les llengües regionals fan part del patrimoni de França. Aixó s’ha de poder traduir amb mesures concretes a favor d’un millor estatus d’aquestes llengües que legitimaria el dret de fer-les servir en tots els àmbits i impediria  que es quedessin a nivell simbòlic estèril » .

 Si, malgrat els moltíssims entrebancs que l’estat francès ficarà en aquest camí cap a l’oficialitat, el corsos aconsegueixen un estatut de protecció eficient per a la seva llengua, suposo que aixó tindrà repecussions favorables per les altres llengües minoritzades de l’hexàgon. Podem pensar que els catalanoparlants del nord de l’Albera, ens en podrem beneficiar.

Doncs « O Corsi, datevi curaghju chì u caminu serà longu ! Endavant corsos ! Bona sort tingueu ! »