Millora la salut del català a Catalunya . . . . . . . . . . . . . Sud Imprimeix
dilluns, 4 d'abril de 2011 12:53

Tothom sap que la salut de la cultura catalana a Catalunya-Nord va en part lligada a la fortalesa de la Catalunya Autonòmica. Així, les millores en la vitalitat del català al Principat poden ajudar a que el mateix català no desaparegui al nord de l’Albera.

 Avui en dia, tenim dues notícies esperançadores sobre l’estat del català al sud. 

La primera és la del diari espanyolista LA VANGUARDIA que estrenarà a principis del mes de maig la seva edició en català : És un dels dos rotatius amb més difusió a Catalunya-Sud i feia 130 anys que es publicava a Barcelona només en castellà. Per fi, passa a una versió catalana ; ho fa per pragmatisme, perquè intenta adaptar-se al seu lectorat i vol lluitar d’aquesta manera contra la pèrdua de compradors.

 Ho confirma el fet que més de la meitat dels actuals subscriptors han demanat canviar de llengua i passar a rebre aquest diari en català. Els entesos pronostiquen que això hauria de canviar el mapa comunicatiu del Principat a través d’un dels seus diaris de referència i diuen que LA VANGUARDIA en català hauria de tenir un efecte dòmino sobre la indústria cultural catalana perquè "si La Vanguardia es mou, és que el país es mou".

Alguna part de veritat hi deu haver en tots aquests pronòstics tan optimistes.

La segona notícia correspon als resultats de l’enquesta « Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010 » demanada per l’Institut d’Estudis Catalans.

Hi podem veure que el català guanya punts al Principat : el 35% de la població té el català com a llengua inicial –que és la que s'aprèn a casa de petit–, però el 39,4% la trien com a llengua amb la qual s'identifiquen –és la resposta a la pregunta Quina és la seva llengua?  Aquesta diferència, tot i ser petita, evidencia un cert creixement de l'ús de la llengua catalana i es pot entendre com que guanya capacitat d'atracció. El català guanya pes entre la població principatina tot i ser, encara, minoritari.

 Diagrama on es veu que una part de la gent que no té el català com a llengua materna l'escull secundàriament com a llengua de referència

Aquest fenomen de millora del català sembla més o menys generalitzat a totes les zones de parla catalana de l’Estat espanyol.

Progressió de la capacitat de parlar català entre el 1986 i el 2008 a les zones catalanoparlants de l'estat espanyol

La millora en qüestió és encara més evident quan es tracta de la capacitat d'escriure en llengua nostra.

Capacitat per escriure la llengua a les zones catalanoparlants de l'estat espanyol a l'any 1986 i l'any 2008

Espero de tot cor que aquestes dades optimistes repercutiran en l'estat d'ànim dels nord-catalans amics de la nostra cultura. En tenim menester !