Sóc d'origen valencià. Durant la meva infantesa podia sentir la variant dialectal valenciana en boca dels meus avis però, a partir dels divuit anys només vaig estudiar el català normatiu (cursos de valencià no se'n feien cap al territori francès). Des d'aquest moment he sentit poc a parlar el dialecte meridional i m'he acostumat a expressar-me en català amb accent oriental. Això fa que el meu accent català és molt diferent del dels meus pares tot i que ens entenem perfectament.

Área lingüística catalana : la part occidental del País Valencià és de parla castellana

Recentment,  he baixat a fer un cap de setmana a un poble del País Valencià molt a prop dels llocs on van néixer els pares i els avis. Hi anava de festa i vaig tenir moltes ocasions de fer conversa amb la gent d'allà.

Doncs em va estranyar molt la cosa següent : La meva comprensió de la llengua parlada allà havia millorat molt, ho entenia tot llevat d'algunes paraules pronunciades massa ràpidament. I sobretot,  l'efecte que feia el valencià parlat a les meves orelles era com si només fos un accent lleugerament diferent : com quan un marsellès i un parisenc s'estan comunicant en francès.

Per tant, puc dir que el prodigi (si realment podem parlar de prodigi) seria aquest : he passat molts anys estudiant, escoltant i escrivint en català nord-oriental, això sense tenir gaires contactes amb la variant dialectal meridional. Ben entès, han millorat les meves capacitats lingüístiques en aquesta llengua comuna, la que se sent a la ràdio o a TV3. Però, durant una estada allà en aquestes terres llunyanes dels meus orígens, he descobert que les meves capacitats comprensives del valencià també han augmentat sense que les hagi mai conreades.

Ho podria resumir així : si enforteixes el teu català, al mateix temps milloraràs el teu valencià i suposo que també el teu mallorquí, eivissenc, formenterenc i alguerès. És tal com diuen els estudiosos, de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer ens uneix una mateixa llengua. En sóc testimoni.